Aquesta setmana el més interessant relacionat amb s'assignatura m'ha passat avui, dia 22 de Novembre, perquè he assistit a una conferència de J. Adell.
S'ha celebrat a Palma i nosaltres l'hem pogut veure per vídeo conferència. I entra dins el programa d'activitats preparades amb motiu de la conmemoració dels quinze anys ja, de l'existència de Campus Extens.
La veritat és que dóna tant de gust escoltar a aquest senyor, perquè parla tant clar, tant planer, és en definitiva, tant didàctic, que resulta fabulós poder dir que has anat a una conferència sobre noves tecnologies i educació, que anava dedicada al professorat de la universitat, i que a més, ho has entès tot perfectament!
Estic tant satisfeta d'haver anat a aquesta conferència de n'Adell, Jota, i ho escric així perquè tot i no saber mai si la J és de Jaume, Jordi, Josep, Joan o cap dels tants, sempre és un plaer escoltar-lo i aprendre de tot el que diu que és molt, i repeteixo, sobretot didàctic.
M'agradaria compartir amb vosaltres cinc cèntims de les idees que personalment m'han semblat més rellevants perquè les podrem aplicar esper en un futur no massa llunyà.
Esper que resulti tant interessant com m'ho ha semblat a jo.
El tema central de la conferència era parlar dels canvis que en educació superior ha suposat la introducció de les noves tecnologies. Adell fa referència a sis aspectes:
- pas de l'analògic al model digital.
- de tot allò que abans era fixo (espai aula, materials, recursos...) a tot el que ara és mòvil
- pas d'estar aïllats a estar connectats
- pas d'allò més genèric a allò més personal
- de ser consumidors a poder ser creadors, si un vol perquè te els mitjans
- pas de ser un sistema tancat a ser un sistema obert al que hi pot accedir tothom en tot el món.
Tots aquests canvis han d'anar encara més enllà fins suposar una nova concepció de l'aprenentatge i la formació; per fer-ho més clar, Adell parla de tres metàfores sobre aquests aspectes que s'han de tenir en compte perquè són necessàries:
LA METAFORA DE L'ADQUISICIÓ
Aquesta parla de que el coneixement no és una cosa que se pugui tractar com si quelcom el pugui comprar. No és un element que sorgeix d'imprevist o quan un vol; sinó que es va adquirint i va cresquent a mide que un es fa formant. Per tant esteim parlant de contància , dedicació i d'esforç.
LA METÀFORA DE LA PARTICIPACIÓ
"És necessària tot una tribu per educar un infant"
Aquesta idea ens ofereix una clara visió de la importància del context de desenvolupament, on la participació és l'eina bàsica per provocar l'aprenentatge. L'home aprén participant dels fets, a través de l'experiència i l'error.
LA METÀFORA DE LA CREACIÓ DE CONEIXEMENT
Parla que el coneixement es crea i es recrea. Parteix de les idees de les teories constructivistes.
L'aprenentatge sorgeix quan un s'enfronta als problemes i els ha d'anar resolent.
Podem dir que el coneixement es va contstuïnt a mide que anem destrossant aprenentatges vells i els tornem a edificar a partir de tot allò que hem aprés arràn dels nous.
Al llarg de la conferència han sorgit conceptes força interessants.
En citaré uns quants com exemples:
Ecologia de l'aprenentatge BARRON, B. (2006), són el conjunt de contextes que proporcionen oportunitats per aprendre.
Teoria de la complexitat aplicada a l'educació
Aquesta teoria parla que tot en la vida són sistemes que segons les seves característiques poden ser caòtics, simples, complicats o complexos. I les persones ens amoldem al sistema en el que ens toca viure.
Els sistemes complexos són els formats per elements més dinàmics, i aquesta acció fa que sigui molt difícil poder predir l'estat final. Els que es dediquen o ens volem dedicar al món de l'educació, ens mourem dins un sistema complexe perquè estarem treballant amb persones, per tant, serà molt difícil, per no dir impossible ignorar les dinàmiques pròpies del grup.
Això que significa?
Doncs que per exemple una bona pràctica que ho ha estat amb un grup "X", potser amb un grup "Y" ja no ho serà perquè als elements actius d'aquell grup no els resultarà tant interessant com als del grup "X", i per tant podriem parlar de la relativitat de les bones pràctiques.
A partir d'aquesta idea, serà necessari tenir en compte que les humanitats no son una ciència exacte com les matemàtiques, i que com a tal, no podem oferir aprenentatges tancats i estructurats.
Un altre concepte és el d' Aprenentatge autèncic.
Adell proposa una llista de preguntes que s'hauria de formular un professor a l'hora de plantejar una activitat als seus alumnes per tal de veure si realment serà un aprenentatge autèntic o no. Així, la definició d'aprenentatge autèntic la trobarem en les respostes a la llista de preguntes.
Algunes de les qüestions són prou rellevants per tenir-les en compte com a estudinats de magisteri de cara a futures programacions, per això les redactaré, perquè crec que algunes fins i tot, conviden a la reflexió i al debat:
1- L'activitat que proposem als estudiants te rellevància per ells al món real?
2- Està suficientment poc definida o només cal seguir les instruccions?
3- És una activitat breu o cal investigar cert temps amb cura i determinació?
4- Hi ha diverses fonts d'informació i admet perspectives diferents?
5- Permet fer-ho sol o en grup cercant i fomentant la col.laboració?
6- Els aprenents es coneixen millor després de fer l'activitat? Hi ha oportunitat per reflexionar sobre el propi aprenentatge?
7- Només treballen una àrea? Vàries?
8- L'avaluació és autèntica per aprendre o només és de tipus sumatiu, final, penalitzadora? És diagnòstica? Formativa? Ajuda a l'estudiant?
9- El producte final que elabores és valuós per ell mateix?
10- Hi ha un únic resultat o interpretacions i solucions diverses? Permet explorar? Les respostes són convergents o divergents?
Un altre concepte molt interessant que ha sorgit és el
d' Aprenentatge emergent.
L'aprenentatge emergent és un aprenentatge que sorgeix d'un grup de persones en un determinat moment amb una sèrie de recursos. Per tant, es donaria dins un curs més obert que dóna peu a la creativitat i a l'emergència. Per exemple seria quan un grup d'alumnes s'ajunten i fan una cosa que tú, com a mestre, no t'esperes. Per exemple quan ses alumnes de tercer de l'any passat varem muntar una exposició de recursos per treballar en educació infantil.
Aquest tipus d'aprenentatge resulta molt interessant perquè sorgeix dels propis alumnes, però també pot resultar un caos; per tant, a nivell de professorat implica que s'ha de tenir molt de coneixament de l'alumnat per donar-lis la llibertat que comporta l'aprenentatge emergent.
Aquest tipus d'aprenentatge representa el contrapunt a un de tipus més tradicional, caracteritzat per ser prescrit i totalment estructurat on els alumnes fan el que el professor els demana i després ho aboquen tot en un exàmen on el professor pot comprovar de forma numèrica la quantitat de coneixament que han adquirit els seus alumnes, i a més pot observar de forma clara la fidelitat que els alumnes li han tingut per havewr-se llegit el llibre aquell que ell els ha dit.
Finalment un darrer concepte ben interessant és el
MOOC, que per lo vist s'està posant molt de moda als Estats Units.
Un MOOC és una mena de curset que es fa online impartit per les majors autoritats en un determinat tema, i que és obert i gratuït, on s'ofereixen materials, activitats, videos explicatius, proves objectives,...dirigit a un nombre exagerat de seguidors.
Segons Adell, els MOOCs són a les universitats, lo que els MP3 van significar en el seu temps per les discogràfiques; o sigui: la ruina.
Vos imagineu un curs impartit via online per un premi nobel de física i que tu el puguis anar fent tranquilament des de casa ? i a més de franc? Però com vos podreu imaginar, tot te la seva trampa, i és que si tu després d'haver fet tot el curs i tots els exàmens, vols tenir un certificat oficial del curs, has de pagar i obtindràs el títol, i no sabem quant pot costar..... Per tant, ens trobem amb el que podria ser, per estalviar despeses i recabdar euros, en el model d'universitat del futur, si ningú hi posa remei.
Personalment aquest treball m'ha aportat molt, entre altres coses, el coneixament de ses moltes possibilitats que ens ofereix el power point. Crec que quan estigui un poc "desembafada" provaré de crear una aplicació jo mateixa per veure que tal se me dóna. 
