QUARTA SETMANA

Aquesta setmana hem après a gavar la nostra veu a l'ordinador. Per açò ens hem hagut de baixar un programa que es diu Audacity. a estat una sessió divertida la de tallers, tot i que per gravar sons hi ha massa renou i costa bastant no sentir-se ridícul xerrant tota sola en una classe plena de gent que fa el mateix ridícul que tu. Pel proper dimecres hem de pensar una cosa per gravar d'una durada mé o manco de tres minuts. Jo crec que escriuré un petit relar de terror al que aniré afegint renous de pluja, trons i llamps, portes que fa "ñic", passes, i un crid final. Jejeje no sé si hi haurà sort, per`fent el taller m'he enrecordat que quan jo era petita, agafava el casset i me enregistrava contant contes i fent anuncis. Per tant crec que si pogués enregistrar una micro història de "suspense" faria un petit i particular homenatge a la ràdio de fa molts anys. Pel que fa a la classe teòrica de dilluns, no va resultar tant feixuga perquè varem fer mitja classe de teoria i mitja d pràctica. Avui hem descobert les caceres del tresor. M'ha resultat un recurs molt útil i motivador per treballar qualsevol contingut a través deles noves tecnologies. M'agradaria veure com es fa una cacera de veritat dins un grup. Hauré de demanar a l'escola dels meus fills si en fan i si en puc anar a veure alguna. Si tenc sort i hi puc anar ja o contaré! Fins la setmana que ve!

A la cacera del tresor!

Sa veritat és que m'ha resultat molt interessant aquesta manera de treballar perquè combina bàsicament dos aspectes que resulten molt engrescadors pels infants: l'ordinador i la recerca d'un tresor. Algunes coses no les he estès mot bé, perquèper exemple no sé si les resostes s'escriuen en un lloc determinat o se li diuen al professor directament. No he tingut l'oportuitat de veure una cacera "de veritat" i no me puc acabar d'imagiar com es fa per organitzar-ho, però pel que he entés sembla una activitat molt divertida amb la que s'aconsegueix que els infants vagin aprenent de forma significativa. Crec que és un recurs molt ric perquè introdueix continguts curriculars diversos com l'ús de les noves tecnologies, la recerca de la informació, treball autònom, treball en equip,etc, i a més permet treballar qualsevol tema perquè l'eina imprincindible és l'ordinador, la connexió a internet i tnir preparada la cacera. El problema que veig i ve motivat per la situació de crisi que patim actualment, és que no sé si les escoles disposen de tants ordinadors dins una aula per poder fer que aquesta activitat sigui participativa per a tothom. Personalment no he tingut mai l'oportunitat de conèixer cap grup que ho hagi treballat i no sé si als infants els agrada o no, però imagino que si com diuen és el recurs més utilitzat pels mestres que volen itroduir les noves tecnologies dins l'aula, suposo que deu ser perquè funciona i als infants els agrada, els motiva i els resulta divertit, i a més, aprénen. El que trobo a faltar és un poc mes de llibertat pels alumnes. És a dir, al ser preguntes i respostes tancades perquè es troben en la mteixa activitat, no es dóna l'opció als infants a aprendre a cercar la informació per internet per ells mateixos, per tant aquí no es pot ensenyar a discriminar la informació útil de la que no ho és, perquè tota la informació l'ha introduïda el mestre quan ha dissenyat la cacera. Per altra banda el trobo un recurs molt motivador i entretingut, que fomenta el treball en equip, ara hauriem de saber de quants ordinadors disposen els alumnes que participen en la cacera i si és realment un treball en equip o si es pot treballar a nivell individual i anar competint amb la resta. Per una altra part el trobo força dirigit pel mestre perquè imagino que a mide que se van donant les repostes correctes al docent, aquest els va indicant que poden anar passant cap a un nivell més, no ho sé, això no m'ha quedat prou clar, ja he dit que hauria de ser testimoni d'una cacera i poder veure-ho per jo mateixa i comprovar com hi "juguen dins la classse". Per acabar el que m'assembla millor de tot és que representa una forma lúdica de treballar un determinat contingut, i això els infants, siguin de l'edat que siguin, sempre ho agraeixen molt.

Es darrer per avui!

Aquest està fet en clau d'humor però convida a la reflexió sobre la importància del paper els mestres per aconseguir que les TIC s'assentin de forma sòlida i solvent a les escoles.
Està molt bé!

Un altre video sobre l'educació del Segle XXI

És fàcil de visionar i és bastant entretingut. A més serveix per repassar un poc sa teoria que hem vist a ses classes teòriques.
Està molt bé!

Competencia digital de los profesores

 Aqui vos pas un vídeo que ens ha penjat sa profe al mudel sobre el professor Jordi Adell i la seva exposició sobre les competències que haurien de tenir o arribar a assolir els professors.
És interessant.

TERCERA SETMANA

Aquesta setmana ha estat estranya.

Estic patint una mena de "Astèmia primaveral" però en versió de tardor, i sa veritat és que m'afecta més del que esperava.

Resulta que estic molt baixa de motivació, i aquesta  m'afecta molt a l'hora de fer les feines. Anar a classe m'agrada, sobretot als tallers perquè són tot el temps pràctics i sa veritat és que tot i passar bastanta pena, quan veig que les coses me surten m'anim i penso que val la pena tot el mal de cap que agaf durant sa classe, però ses hores de teoria me resulten bastant "durilles" supòs perquè estava acostumada a classes de més participar noltros i manco prendre tants d'apunts.

Diuen que com a animals mamífers que som, els canvis estacionals ens afecten en certa manera: a alguns els cauen molt els cabells, a altres els agafa com a un estat depressiu, a altres pel contrari els agafa per estar feliços i plens de la vitalitat que no han tingut al llarg de l'estiu, i jo personalment me considerava sempre dins aquest darrer grup, però enguany no és així. Deu ser per un poc de tot, o perquè enguany acabo la carrera i no veig cap possibilitat de trobar feina de mestra i això me preocupa i me desanima.

Possiblement deu ser açò, el que està clar, és que visc un període de desànim total i m'afecta a la meva capacitat de concentració i de feina.

Deu ser que necessito més temps per adaptar-me al ritme de la Universitat de retallades i apunts, com quan anava a l'institud.

Intentaré mirar-m'ho per sa part positiva i me compraré una llibreta ben guapa den Jordi Labanda, ja que al pas que duim enguany necessitaré ben bé dues llibretes pels apunts.

Quant als tallers, varem haver de fer una composició amb ses nostres cares, ho vaig deixar enllestit durant la classe, per tant estic contenta perquè no me suposa cap feina atrassada, però som molt crítica amb jo mateixa i sé que me va quedar com un "xurro".

Tot açò del photoshop, i el muntatge de vídeos i posar música a imatges, són coses que m'agraden molt i ma fa molta il.lusió aprendre a fer-les,  però per altra banda  me suposa una inversió de temps del que no disposo, per ser ben sincera del tot, en aquest moment com ja he dit, no tenc ni temps ni ganes. Per tant m'hauré de conformar en anar fent les feinetes i firmar amb un aprovadet ben just. És una llàsima! tenint en compte que duc bones notes dels altres anys, però és el que hi ha.

Ale idò! fins la setmana que ve, i a veure si estic més animada!

Una feina sobre normatives i lleis....

És suficient el que diu a la normativa?

Realment s’està aplicant a l’escola?

Per respondre a aquestes dues preguntes primer de tot me dirigiré a la normativa i extreuré els fragments on es parla explícitament de les noves tecnologíes. D’aquesta manera resultarà molt més clarificador a l’hora de fer-ne referència ja que tot es trobarà escrit al mateix document.

Un cop exposats tots els fragments on es fa referència, insisteixo explícita de les noves tecnologies,  respondré a les dues preguntes de forma general per no resultar una resposta llarga i repetitiva.

Començaré amb  el que hi ha escrit al document conegut com a: “ORDEN ECI”.

Disposiciones generales

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

22  ORDEN ECI/3960/2007, de 19 de diciembre, por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la educación infantil.

5. “En el segundo ciclo se iniciará el aprendizaje de la lectura y la escritura en función de las características y de la experiencia de cada niño, se propiciaran experiencias de iniciación temprana en habilidades numéricas básicas, en las tecnologías de la información y la comunicación y en la expresión plástica y musical”.

ANEXO I

ÁREAS DE LA ETAPA DE EDUCACIÓN INFANTIL

“......Conviene subrayar la importancia que, para el desarrollo integral, tienen todos los lenguajes, el corporal, el artístico (tanto plástico como musical), el audiovisual y tecnológico y el lógico matemá-tico, que son básicos para enriquecer las posibilidades de expresión y contribuyen al desarrollo de la competencia comunicativa y para la comprensión de su entorno”.

Área 2. Conocimiento del entorno

“....esta área de conocimiento y experiencia. La importancia de las tecnologías como parte de los elementos del entorno aconseja que niñas y niños identifiquen el papel que éstas tienen en sus vidas, interesándose por su conocimiento e iniciándose en su uso como medio de expresión, comunicación y conocimiento”.

Área 3. Lenguajes: comunicación y representación

Esta área de conocimiento y experiencia pretende también mejorar las relaciones entre el niño y el medio. Las diferentes formas de comunicación y representación que se integran en esta área son: el lenguaje verbal, el lenguaje artístico, el lenguaje corporal, el lenguaje audiovisual y de las tecnologías de la información y la comunicación.

La ampliación del medio exige la adquisición de nuevos instrumentos de comunicación y representación.

El lenguaje audiovisual y de las tecnologías de la información y la comunicación presentes en la vida infantil, requieren un tratamiento educativo que, a partir del uso apropiado y significativo, inicie a niñas y niños en la comprensión de los mensajes audiovisuales y su utilización ajustada y creativa.

Objetivos

2. Experimentar y expresarse utilizando los lenguajes corporal, plástico, musical y tecnológico, para representar situaciones, vivencias, necesidades y elementos del entorno y provocar efectos estéticos, mostrando interés y disfrute.

6. Desarrollar la curiosidad y la creatividad interactuando con producciones plásticas, audiovisuales y tecnológicas, teatrales, musicales, o danzas, mediante elempleo de técnicas diversas con las situaciones habituales del aula, y mostrar interés y disfrute al participar en estos intercambios.

9. Iniciarse en el uso de instrumentos tecnológicos, valorando su potencial como favorecedores de comunicación, de expresión y como fuente de información y diversificación de aprendizajes.

Bloque 2. Lenguaje audiovisual y tecnologías de la información y la comunicación.

Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, periféricos, cámara o reproductores de sonido e imagen, como facilitadores de la comunicación.

Exploración del teclado y el ratón del ordenador y experimentación de su uso para realizar actividades apropiadas como escribir su nombre, rellenar calendarios, agendas, mensajes, carteles, dibujar, transformar imágenes o jugar.

Visionado de producciones audiovisuales como películas, videos o presentaciones de imágenes. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.

Distinción progresiva entre la realidad y representación audiovisual.

Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado, crítico y significativo de los medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunicación.

Utilización de producciones audiovisuales y de las tecnologías la información y la comunicación para el acercamiento a la lengua extranjera.

4. Expresarse y comunicarse utilizando medios, materiales y técnicas propios de los diferentes lenguajes artísticos, tecnológicos y audiovisuales, mostrando interés por explorar sus posibilidades, por disfrutar con sus producciones y por compartir con los demás las experiencias estéticas y comunicativas.

Con este criterio se evalúa el desarrollo de las habilidades expresivas por medio de diferentes materiales, instrumentos y técnicas propios de los lenguajes musical, tecnológico, audiovisual, plástico y corporal.

................................................................................................................................................

Decret 71/2008, de 27 dfe Juny, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació infantil a les Illes Balears  

“Els reptes del món canviant en què ens trobam fan que sigui necessari assentar els fonaments que permetran accedir a la informació als infants, estimulant-los a mantenir la inclinació per aprendre durant tota la vida.  D’aquí la importància de iniciar els infants també en el món de la lectura i de l’escriptura, en una llengua estrangera i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, a més de fomentar les experiències d’iniciació primerenca en l’espressió artística, visual i musical i la iniciació, desenvolupament i adquisició  d’habilitats lògiques i numèriques.”

Article 4

Objectius

 L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin:

f)  Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes  d’expressió:

-  Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i de la comunicació.

................................................................................................................................

ANNEX

La comunicació

“Els infants coneixen diferents llenguatges presents en la societat, sobretot a través dels mitjans de comunicació. Els mitjans i formats audiovisuals permeten la comprensió d’històries i l’ús d’imatges, sons i paraules per construir missatges, alhora que connecten l’escola amb l’entorn. Les propostes didàctiques que parteixen de notícies, fets, fotografies, etc. són alguns exemples d’activitats que evidencien aquesta relació”.

ÀREA  DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN

INTRUDUCCIÓ

“La importància de les tecnologies com elements de l’entorn i que al mateix temps ens ajuden a descobrir-lo i interpretar-lo fan aconsellable que els infants identifiquin el paper que juguen en les seves vides, interessant-se pel seu coneixement i iniciant-se en el seu ús”.

ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

INTRODUCCIÓ

Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en aquesta àrea són: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

En tots ells l’infnat haurà d’acomodar els codis propis de cada llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un ús cada cop més personal i  creatiu d’aquests llenguatges.

El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació estan molt presents en la vida infantil. Des de ben petits, els infants han de viure les produccions audiovisuals amb els adults i amb els seus companys.

Han de descobrir que les imatges i els sons, com les paraules,  expliquen històries que han d’interpretar progressivament, i han d’utilitzar paraules per a construir missatges.

Objectius generals

En relació amb l’àrea de llenguatges: comunicació i representació, la intervenció educativa en el primer i segon cicle de l’Educació Infantil es dirigirà al desenvolupament de les següents capacitats:

13. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d’aprenentatge i recerca, d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.

Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació

 - Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics senzills.

-  Aproximació i interès per la interpretació de relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions audiovisuals: pel·lícules, dibuixos animats.....) 

Segon cicle

Continguts

Bloc 1. Llenguatge verbal

Aproximació a la llengua escrita

-  Observació, manipulació i ús, gradualment autònom, de diferents suports de la llengua escrita: llibres, revistes, diaris, cartells, etiquetes, mitjans audiovisuals i informàtics...  com a eines d’aproximació a les característiques del llenguatge escrit i per obtenir informació, utilitzant de forma progressivament ajustada la informació que proporcionen. 

Bloc 2: Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació

- Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics com   a  elements de comunicació (ordinador, càmera, reproductors de so i d’imatge).

- Presa progressiva de consciència de la necessitat d’un ús moderat i selectiu dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

-  Aproximació i interès per la interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions audiovisuals: pel·lícules, dibuixos animats, videojocs, CD Rom, jocs d’ordinador), distingint progressivament entre la realitat i la representació i valorant de forma cada cop més crítica els seus continguts i la seva estètica.

Criteris d’avaluació

Segon cicle

9.  Emprar diferents tipus de mitjans, materials i tècniques dels diferents llenguatges per  a  comunicar idees, sentiments, necessitats, experiències, desitjos..... i com a mitjà d’informació i plaer. Interés per explorar les seves possibilitats i per compartir amb els altres les experiències estètiques i comunicatives.

Amb aquest criteri s’avalua el desenvolupament de les habilitats expressives per mitjà de diferents materials, instruments i tècniques pròpies dels llenguatges musical, audiovisual, plàstic i corporal. 

................................................................................................................................................

És suficient el que diu a la normativa?

Pel que he pogut observar, a mide que es van concretant els continguts es parla manco de la inclusió de les NNTT a la realitat de les escoles. Així per exemple, a l’ordre ECI,  en parla bastant, però al currículum de les Illes Balears només s’en fa referència explícita  a dos punts, i a l’annex en torna a parlar de forma més concreta que al currículum. Crec que açò és a causa que el Decret de currículum en parla d’una forma molt general perquè   després a l’ànnex es concreta bastant més.

El que sí deixen molt clar els tres documents són una sèrie d’idees que després es podran concretar més o manco depenentment en gran mesura dels projectes educatius de centre, i més encara, de l’afinitat o no, de cada docent cap a les noves tecnologies és la necessitat que les escoles s’adaptin a la nova societat, per tant, les escoles ténen un paper molt important en aquest sentit, ja que han d’actuar com a intermediàries entre la societat i els infants.  Per tant és importantíssima la idea que es reflecteix per exemple a l’ordre ECI de iniciar els infants en l’ ús de les NNTT, sense fer cap més precissió,  tot i que remarca la importància que aquestes ténen  per al desenvolupament integral dels infants.

Un poc més endavant  en torna parlar quan diu a l’apartat de coneixement de l’entorn, que les NNTT formen part del context més immediat dels infants, i per tant, és rellevant formar-los en el seu ús com a mitjans d’expressió que són. Cal precisar que també es fa bastanta referència als mitjans audiovisuals, la qual cosa seria interessant que es modernitzàs ja que hi ha infants que ja no saben que és per exemple un vídeo.

M’agrada que parli a l’apartat de: Bloque 2. Lenguaje audiovisual y tecnologías de la información y la comunicación., d’iniciar als infants en l’ús de l’ordinador, les màquines fotogràfiques digitals, etc, ja que són elements dels que s’en disposen a les cases, però que normalment no els deixen fer servir per por de que els rompin i de l’elevat cost econòmic que aquestes suposen.

Un altre punt interessant que es remarca al Decret de currículum és quan parla d’ensenyar als infants a ser crítics amb la informació que reben i reflexionar sobre tot allò que veuen a la televisió, per tant d’anar diferenciant progressivament la realitat de tot allò que és ficció, i sobretot d’anar formant a ciutadants crítics i reflexius amb tot allò que els envolta.

També es fa referència a tots els documents a aspectes com que els infants coneguin diferents formes d’ús de tots els canals de comunicació que hi ha, i a aprendre a fer-los servir de forma correcta.

En definitiva crec que tots els punts del que es parla són prou complerts perquè no hem d’oblidar que esteim parlant del primer i el segon cicle de Educació Infantil; o sigui de zero a sis anys, i a més crec que hem de tenir en compte que a causa de la globalitat que es pretén aconseguir amb els continguts del sistema educatiu, molts es treballen arràn de les noves tecnologies i ja no s’els dóna la importància que li poguem donar els adults, perquè els infants d’aquestes edats han nascut dins l’època de la societat de la informació i la comunicació. Per tant considero que en fa prou referència a la importància que ténen les NNTT dins la vida quotidiana, i que per tant, l’escola s’ha de convertir en el preparador dels infants per a la vida, i com a conseqüència, des de l’escola s’han d’assolir les competències necessàries per ajudar als infants a daptar-se a les noves necessitats de la societat.

Realment s’està aplicant a l’escola?

En aquest punt només puc parlar de l’escola dels meus fills.

L’escola dels meus fills és nova de fa quatre anys. És un centre  públic on la metodología de treball es basa únicament i exclussiva en el treball per projectes, per la qual cosa he pogut veure com es treballen molts de continguts exposats tant en el currículum com en l’ordre  ECI com en l’annex del currículum de les Illes Balears.

Per exemple dins les aules d’infantil hi ha un racó amb un ordinador on els infants poden anar a jugar amb els jocs que hi ha dins l’ordinador, o poden entrar al blog de l’escola, escoltar música, veure vídeos, i fins i tot fer aportacions a l’espai que l’aula seva te dins el blog de centre. A més molta de la informació que necessiten pels seus projectes de treball és producte de la recerca a internet que els infants fan a casa seva amb els seus pares, i després aquesta informació és de forma consensuada entre tots els infants, valorada i classificada depenentment de que la puguin fer servir o no, per tant ja van aprenent en certa manera a anar valorant de forma crítica la informació que els arriba.

També es van treballant les notícies que surten als mitjans de comunicació, fent partícips a les famílies de cada infant en la tasca de cercar i preparar una notícia perquè l’infant l’expliqui a la resta de la classe. Amb aquesta feina s’estàn treballant molts aspectes com la capacitat d’expressió oral dels infants, però també la comprensió de la notícia, la creativitat a l’hora d’exposar-la a la resta, i llavors entre tots en parlen del tema fent una mica de reflexió crítica de tot el que els han contat.

A més l’escola disposa d’un blog al que cada setmana hi publiquen coses els propis infants, d’aquesta forma es treballen enllaçats temes de llengua escrita i ús de noves tecnologies.

Les reunions amb pares i mares solen ser a base de powers points on les mestres ens mostren de forma clara i entenedora per tots, independentment de la llengua, perquè son powers molt visuals i didàctics on podem veure la informació rellevant dels nostres fills i filles a l’escola.

Per acabar i com a conseqüència de tot l’esmentat anteriorment, en el cas de l’escola dels meus fills, si que s’està aplicant, tot i que no hi a res perfecte i evidentment tot és millorable, però no ens hem d’oblidar de la part que te a veure amb els docents en paticular, ja que la implicació que ells tenguin cap a les noves tecnologíes, repercutirà d’una forma o altre en l’ús que s’en faci de les mateixes dins la realitat de cada aula.

Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación. Por Manuel Area Moreira

INTRODUCCIÓ:

Abans d’exposar les idees principals d’aquest article vull fer un breu incís per aclarar que tot i que el contingut d’aquest escrit està en català, he decidit posar els títols dels diferents apartats en castellà que és la llengua amb la que està escrit l’article. Ho he decidit així per no caure en possibles falls de traducció, cosa que canviaria el sentit del text.

Per dur a terme la meva exposició començaré fent una breu referència a les idees que segons el meu criteri són les més rellevants, i a continuació elaboraré una breu reflexió personal sobre el meu parer amb relació al text.

Aclarat això començaré amb l’exposició de les idees principals del text.

IDEES PRINCIPALS SOBRE AQUEST ARTICLE:

La velocitat amb la que s’estàn produïnt els canvis tecnològics i com afecten a nivell social, educatiu, polític, cultural, etc, fan necessari un replantejament dels models educatius, ja que l’educació segueix essent el motor de canvi de la societat.

Los discursos sobre sociedad informacional

Existeix una forta relació de dependència entre societat i tecnología.  La situació actual en la que ens trobem disposa d’una nova font de riquesa i poder: la informació. Per la qual cosa estem vivint una nova revolució industrial que tots coneixem com la societat de la informació i la comunicació. Aquesta nova revolució implica una sèrie de reflexions sobre quin és el model de societat de la informació que volem tenir. Trobem diferents concepcions i discursos segons l’autor:

Discurs mercantilista des del qual  la sociedtat de la informació suposa un major benestar material i per tant,  més felicitat pels individus.

Discurs crític - polític  que defen que les tecnologíes digitals han d’estar al servei del desenvolupament social i humà i no controlat per un sistema capitalista.

Discurs tecnocentrista pel que les noves tecnologies se converteixen en el centre del canvi social i cultural.

Discurs apocalíptic que considera les noves tecnologies com el final dels valors de la modernitat i el pensament il.lustrat perquè supediten la cultura als interessos tecnocràtics.

Luces y sombras de los efectos sociales y culturales de las tecnologias de la información y comunicación

La cara amable de las tecnologias digitales

-          Rompen les barreres espai-temporals

-          Faciliten la interacció entre persones

-          Accés a gran quantitat d’informació

-          Millor eficàcia i qualitat dels serveis

-          Possibiliten noves formes d’activitat productiva.

-          Coneixement d’altres cultures i grups socials del planeta.

-          Propicien noves formes de participació i organització ciutadana.

Las tecnologias también tienen sus sombras

-          Obstaculitzen el progrés cap un model social més democràtic i d’equilibri en la distribució de la riquesa material.

-          Obstaculitzen el camí cap un model de societat menys agressiu amb la diversitat cultural i medi ambiental.

-          El progés tecnològic no significa una millora del benestar dels ciutadans

-          Perilla la pèrdua de les senyes d’identitat culturals de molts individus i col.lectius socials.

-          Inadaptació d’alguns sectors a causa de la rapidesa de l’evolució tecnològica.

-          Mal ús de les NNTT que responen a interessos mercantils

-          Sobredosi d’informació

ALGUNS EFECTES NEGATIUS

·         La sociedtat depen cada cop més  de la tecnologia.

·         La globalització imposa la hegemonia cultural que provoca enfrontaments culturals.

·         Augment de les desigualtats econòmiques entre països

·         Transformació de l’individu que passa de ser ciutadà a ser usuari

·         El benestar és sinònim de capacitat econòmica

·         Pérdua de la privacitat

Los problemas educativos generados por la omnipresencia tecnológica

Aquest procés d’innovació tecnològica exigeix un procés d’adaptació difícil a causa de la velocitat d’innovació de les NNTT.

L’alfabetització tecnològica és una condició necessaria en l’ actualitat per evitar l’exclussió.

La quantitat d’informació també és un problema a causa del gran volum de quantitat que es rep a través de les noves tecnologies. Pels docents aquest representa un gran repte perquè el paper del docent passa de ser de transmissor de coneixements a ser el de guia en la selecció de la informació. El paper dels alumnes també varia, i passen de ser éssers passius als que abocar continguts, a ser éssers actius als que ensenyar a ser crítics i selectius amb tota la informació que reben.

Genera noves formes d’exercir una profesió i noves especialitats.

Los retos de la educación ante las nuevas tecnologías digitales

Per tenir una societat de la informació de qualitat és necessari planificar programes i accions formatives per facilitar l’accés al coneixement de les NNTT a tots els sectors de la societat. Això implica una série de reptes educatius. En veurem uns quants breument.

Integrar las nuevas tecnologías en el sistema y cultura escolar

El sistema escolar s’ha de adaptar a le exigències i integrar les tecnologies digitals a les aules i als centres educatius, així com plantejar-se introduir modificacions al currículum.Portar-ho a terme implicarà necessàriament realitzar importants inversiones econòmiques.

Com a conseqüèncias els centres educatius hauran d’innovar no tant sols la seva tecnología, sinó també implica un canvi en la concepció i la pràctica pedagògica, la qual cosa suposarà modificar tot el model d’ensenyament en general.

Restructurar los fines y métodos de enseñanza. Nuevos roles para docentes y alumnos

Una fita important per a l’educació serà la formació de infants com a usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies i de la cultura que al seu voltant es produeix.

El docent  Ha de tutoritzar i guiar el procés d’aprenentatge de l’alumne passant a ser un mediador del saber fent servir una metodologia de treball interactiu i cooperatiu.

Al mateix temps el docent ha d’anar analitzant i perfeccionant la seva pràctica educativa i col.laborar amb altres professionals i treballar en projectes comuns. Per la qual cosa el docent ha d’estar en un procés de formació constant.

Extendrer la formación a través de redes de ordenadores: la teleformación

L’augment quantitatiu de les necessitats formatives està reclament la creació de reds i formes d’accés a l’ensenyança amb la qual cosa sorgeix l’educació a distancia i la necessitat de crear programes de teleformació. El repte d’aquests és que aquests projectes educatius siguin de qualitat .

Revisar y replantear la formación ocupacional  a la luz de las nuevas exigencias sociolaborales implusadas por las nuevas tecnologías

Per afrontar els reptes laborals que aquestes innovacions impliquen s’han de prendre una sòries de mesures que facin possible l’acompliment dels objectius. Mesures relacionades ambo la formació dels treballadors, en la millora de la qualitat del processos formatius, establiment de cursos de formació específics, i crear reds telemàtiques dirigides a la formació.

Desarrollar acciones de educación no formal: la alfabetización tecnológica para el desarrollo social y comunitario

L’educació no formal és un context pedagògic on atendre les necessitats formatives d’un sector social ampli que es troba fora del sistema escolar. La Fita de l’educació no formal ha de ser potenciar l’accés i participació democràtica en les noves reds de comunicació d’aquells grups i comunitats que estàn al marge de l’evolució tecnològica.

S’ha de tenir en compte que l’educació és el motor de canvi, progrés i cohesió social, i els agents educatius i de la cultura ténen un paper fonamental ja que l’educació és una activitat d’interacció humana intencional, i en conseqüència és política, regulada per valors, idees i sentiments.

OPINIÓ PERSONAL

La idea de la necessitat d’ensenyar als alumnes a seleccionar la informació de qualitat és importantíssima, ja que a causa de la gran quantitat d’informació a la que es pot accedir, sorgeix la necessitat d’ensenyar als infants a ser crítics amb tota aquella informació que els arriba i aprendre a destriar-la i a seleccionar la que els pugui resultar més útil. Aquesta idea de infants crítics amb allò que els envolta implica per força una rotura amb el model d’escola tradicional en la que el docent era el poseedor de tota la saviessa i els infants eren pous buits als que abocar sabers i continguts. Per tant estariem parlant d’una canvi integral de tot el sistema educatiu des de les escoles de zero a tres, fins a la formació universitària, i és que els objectius de l’educació actual no són els mateixos de l’educació que s’ha anat fent tradicionalment fins fa trenta anys.

Un altre aspecte que me crida l’atenció és l’efimeritat mateixa d’aquesta informació. Hem passat d’una societat en la que la informació era estable i quedava publicada en grans enciclopèdies i llibres grossos i feixugs, a una  societat en la que la informació que avui és útil, demà possiblement ja no servirà perquè o bé el suport que s’ha fet servir per aconseguir-la ja ha quedat obsolet, o bé, la vida útil de la informació ja ha arribat a la seva fi.

Pel que fa a la formació permanent, és una idea força interessant i necessària. Joan Majó, a la  conferència que va donar dins el marc de la presentació del primer informa de les TIC als centres d’ensenyament no universitari, parla de que fa uns anys, quan acabaves un cicle formatiu, ja tenies feina segura per tota la vida; actualment aquesta idea és impensable, per la qual cosa és importantíssim plantejar-se la formació permanent al llarg de tota la vida per no quedar-se endarrerid ni obsolet en la feina. Aquesta nova forma de veure la vida també implica un gran canvi a nivell social,polític i sobretot educatiu.

Un punt que me dóna molt que pensar és quan Area ens diu que ens hem convertit en usuaris i consumidors més que en persones. És fort, i fins i tot cruel, però ben mirat, qui no te un telèfon mòvil, un ordinador a casa seva, una tele, i un llarg etzétera d’artilugis que en un temps ningú tenia i vivia ben tranquil, i ara si no en tens o bé sembles un ésser estrany, o bé ens hem creat l’absurda necessitat d’haver-los de fer servir per tot i sempre? Per molta gent  la idea de perdre el mòvil  s’ha convertit en un malson perquè com molts diuen: sense el seu mòbil perdrien gran part de la seva vida.

Tots els progressos són bons, pels avenços quant a millorar la qualitat de vida de les persones es refereix. El problema és, com tot en aquesta vida, que si no trobem l’equilibri , la tendència natural de les coses és anar cap a l’extrem, i els extrems, no són gens bons.

La major problemàtica que hi ha des del meu punt de vista,  és que vivint la situació  de crisi econòmica per la que esteim passant, demanar inversions per innovar és com demanar peres a un llimoner, i pel que he pogut llegir tots els canvis i innovacions que bonament proposa Manuel Area, requereixen molts de recursos econòmics .

El darrer punt que em crida l’atenció i me convida a la reflexió és la pérdua de la confidencialitat en la informació. Sempre me produeix cert mal estar pensar que les meves dades econòmiques, informe mèdic, dental, telèfons, etc, puguin estar a l’abast de qualsevol desaprensiu. Entenc que és un terreny molt delicat perquè imagino que el buit legal que trobem en aquest tema és esgarrifant, i un altre cop ens trobem amb la disjuntiva de trobar l’equilibri perquè prohibir lo qual suposa estar en un extrem, i deixar que tothom disposi de la informació de tothom, que es trobaria  en  l’altre. De moment, sembla que el terme mitg, tot i la fragilitat, hi és,  i de moment ens hem de fiar que les nostres dades estan sanes i estalvis perquè depénen de persones professionals compromeses i conscients de la seva responsabilitat.

WEBGRAFÍA:

http://astrolabi.edulab.net/int_inf_index.htm

Edu & tec

Com que tenc sa sensació que durant el curs parlarem i molt, de Jordi Adell, aquí deix l'enllaç a la seva pàgina web. En ella trobareu informació d'aquest autor i molts enllaços a la seva feina i conferències.Esper que aquest enllaç pugui ser de profit al llarg del curs.

Ale idò!

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/inicio/

Educación 3.0 y Jordi Adell

El primer dia de classe na Nuri ens va passar aquest vídeo.

És una presentació de Jordi Adell , Doctor en Filosofía i Ciències de l' Educació per la Universitat de València y professor titular de l 'Área de Didàctica y Organització Escolar en el departament d'educació de la Universitat Jaume I (la UJI) a Castelló,  on explica de forma ràpida i a mode de presentació la importància d'adaptar les TIC al día a dia de les escoles.

És molt interessant tot i que ja aviso que haureu de ben parar les orelles perquè parla molt ràpid i costa entendrer-lo, però no vos el podeu perdre!



Segona setmana

Aquesta setmana va començar amb un dilluns ben carregat de teoria. Durant la classe na Nuria ens va passar un video que he penjat a aquest blog, on un senyor gran ens parla de tots els avenços tecnològics dels que ell ha estat testimoni.

Tres aspectes me criden l'atenció d'aquest video:

El primer és que me sorpren la capacitat d'adaptació als canvis que ha tingut aquesta persona.

El segon és que ha canviat moltíssim el tema de la gestió del temps; ja que actualment esteim acostumats a la immediatesa de les coses, i abans la gent estava acostumada a esperar. Ara la paraula espera ens resulta incòmode i insufrible.

La tercera ve com a conseqüència de la segona, i és tot el que es refereix al ritme accelarat de la vida que portem, i que en part ve provocat per aquests adelants tecnològics. La "fast live" porta intrínseca un estil de vida ràpid i consumista que és perjudicial per la salut i posa en perill aspectes tant naturals i valuosos com conversar tranquil.lament al voltant d'una taula.

Pel que fa al dimecres, en el taller hem intentat aprendre a retocar imatges; i dic intentat perquè personalment he passat molta pena i a la fi no he pogut deixar la meva foto retocada. Na Nuria ens ha dit que podrem continuar durant la propera sessió, el problema és que no he pogut deixar la primera foto retocada i no m'agrada la idea de començar el segon taller amb una activitat de retràs.

A veure si aquest cap de setmana me puc baixar el programa que es diu GIMP, i al manco intent fer alguna cosa. Ja ho contaré.

Finalment, ens ha donat una feina setmanal que és fer la lectura d'un article escrit per Manuel Area. La veritat és que és un poc espès, però m'està resultant bastant interessant. Quan el tengui acabat l'he de penjar al blog. Avam si entre avui i demà ho penjo.

Fins la setmana que ve!

Un siglo de tecnologia

Aquest és el testimoni d'un senyor que ha tingut el privilegi de viure i poder contar  tots els canvis tecnològics que s'han viscut en els darrers cent anys.
És molt interessant i recomenable!