Aquesta setmana ha estat molt interessant perquè hem duit a terme dos jocs de rol. Aquestes activitats serveixen per endinsar-nos dins situacions diverses en les que ens podem trobar en un futur, i a més ens serveixen per fomentar l'empatia i per conèixer els continguts que treballem en l'assignatura però des de perspectives diferents a les que utilitzem a diari.
L'activitat del dilluns va consistir en dividir-nos en tres grups i cada un representava un sector relacionat amb l'educació. Així hi havia un grup que eren els representants dels mestres, un segon grup on me trobava jo, erem els representants dels equips directius dels centres, i el tercer eren el col.lectiu dels polítics.
Pel meu gust va faltar un poc més de participació per part de tots els grups. Haviem escollit un portaveu que fos el que portés la veu cantant, però hi hauria pogut haver més tema perquè la suposada reunió es fèia amb l'objectiu de fomentar l'ús de les noves tecnologies als centres, i cada un havia d'exposar les seves idees de com ho faria, quins recursos serien necessaris, etc.
El més interessant de tot va ser comprovar com l'equip directiu sempre es troba amb el paper de mediador entre els mestres i els polítics que a la fi són els que es surten amb la seva força donar ordres i imposar cada cert temps, la seva reforma educativa.
La conclussió a la que arrib personalment és que hi hauria d'haver més diàleg i comunicació de "veritat" entre els que "toquen la feina" diàriament i els que "pensen" com es podria millorar la feina que fan els altres. Quan parlo de comunicació de "veritat" me refereixo a que hi hagi intenció d'arribar a un acord per part de totes les parts implicades, i que a més, es faci des de la consciència, la reflexió, i el convenciment que el que surtirà d'aquella reunió serà en benefici dels infants en primer terme, fet que repercutirà de forma positiva en la resta de tot aquest engranatge.
Fa uns anys vaig fer una assignatura que es diu Antropoligía i amb un dels tants treballs que varem haver de fer, varem arribar a la concclussió que la diversitat d'opinions i punts de vista enriqueix sempre i quant totes les parts siguin capaces de trobar un nexe comú d'acord i consens.
Això, que sembla tant de sentit comú i tant fàcil en un principi, resulta que en la vida real és el més complicat de tot, i sabeu perquè? jo crec que tenc la resposta: perquè els interessos que mouen les persones a fer les coses són diferents. I el més trist de tot és que en el cas de l'educació, l'interés només hauria de ser un: vetllar pel desenvolupament global dels nostres fills i pel benestar dels ciutadans d'avui que són els futurs homes que "pujaran" aquest país. I per desgràcia els interessos econòmics solen primar sempre per sobre de tots els altres. Mentre aquest païs funcioni així, amb aquesta mentalitat, no farem res més que perdre el temps i la paciència, esperem però que no les ganes de seguir treballant i la il.lusió per aconseguir millorar les coses. Això ha de ser el motor dels mestres d'ara i dels del futur.
El dimecres varem veure el tema sis i varem continuar treballant un joc de rol. Aquesta vegada partint de la idea que totes erem mestres, haviem de cercar maneres per afavorir la comunicació entre la família i l'escola mitjançant les TIC.
Per això haviem de respondre a unes preguntes formulades per na Núria tipus:
- Quines necessitats comunicatives tenc com a mestra?
- Què volem comunicar als pares i mares?
- Què volem comunicar als altres mestres?
- I a l'equip directiu?
- Quins recursos necessitem?
- Quins beneficis obtindriem amb l'ús de les TIC en aquesta tasca?
- Què demanariem al centre?
Aquestes preguntes les varem anar contestant primer en grups de tres i després ho varem posar en comú a la resta de companyes.
Totes coincidirem en la idea de la necessitat de formar les famílies en l'ús de les TIc per poder incloure a tothom en el projecte de les TICs. Per tant, ens trobem amb la necessitat de conèixer la realitat i el coneixement tecnològic de cada família per tal de fomentar aquesta comunicació.
Personalment considero que com a futures mestres i essent l'escola una institució pública, s'ha de saber adaptar a totes les realitats familiars que conformen la comunitat educativa, això pel que fa a la comunicació se tradueix en utilitzar tots els canals decomunicació viables per tal d'assegurar-nos que tots els membres de la comunitat estàn informats de tot allò que repercuteix en el desenvolupament dels seus fills i filles. Però de tots els canals de comunicació possibles, a nivell personal me quedo amb un: la comunicació interpersonal que es troba amb les entrevistes cara a cara. Com va dir la nostra professora de Família i escola, me quedo amb la comunicació que surt del cor, i aquesta només es pot veure de forma presencial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario