INTRODUCCIÓ:
Abans d’exposar les idees principals d’aquest article vull fer un breu incís per aclarar que tot i que el contingut d’aquest escrit està en català, he decidit posar els títols dels diferents apartats en castellà que és la llengua amb la que està escrit l’article. Ho he decidit així per no caure en possibles falls de traducció, cosa que canviaria el sentit del text.
Per dur a terme la meva exposició començaré fent una breu referència a les idees que segons el meu criteri són les més rellevants, i a continuació elaboraré una breu reflexió personal sobre el meu parer amb relació al text.
Aclarat això començaré amb l’exposició de les idees principals del text.
IDEES PRINCIPALS SOBRE AQUEST ARTICLE:
La velocitat amb la que s’estàn produïnt els canvis tecnològics i com afecten a nivell social, educatiu, polític, cultural, etc, fan necessari un replantejament dels models educatius, ja que l’educació segueix essent el motor de canvi de la societat.
Los discursos sobre sociedad informacional
Existeix una forta relació de dependència entre societat i tecnología. La situació actual en la que ens trobem disposa d’una nova font de riquesa i poder: la informació. Per la qual cosa estem vivint una nova revolució industrial que tots coneixem com la societat de la informació i la comunicació. Aquesta nova revolució implica una sèrie de reflexions sobre quin és el model de societat de la informació que volem tenir. Trobem diferents concepcions i discursos segons l’autor:
Discurs mercantilista des del qual la sociedtat de la informació suposa un major benestar material i per tant, més felicitat pels individus.
Discurs crític - polític que defen que les tecnologíes digitals han d’estar al servei del desenvolupament social i humà i no controlat per un sistema capitalista.
Discurs tecnocentrista pel que les noves tecnologies se converteixen en el centre del canvi social i cultural.
Discurs apocalíptic que considera les noves tecnologies com el final dels valors de la modernitat i el pensament il.lustrat perquè supediten la cultura als interessos tecnocràtics.
Luces y sombras de los efectos sociales y culturales de las tecnologias de la información y comunicación
La cara amable de las tecnologias digitales
- Rompen les barreres espai-temporals
- Faciliten la interacció entre persones
- Accés a gran quantitat d’informació
- Millor eficàcia i qualitat dels serveis
- Possibiliten noves formes d’activitat productiva.
- Coneixement d’altres cultures i grups socials del planeta.
- Propicien noves formes de participació i organització ciutadana.
Las tecnologias también tienen sus sombras
- Obstaculitzen el progrés cap un model social més democràtic i d’equilibri en la distribució de la riquesa material.
- Obstaculitzen el camí cap un model de societat menys agressiu amb la diversitat cultural i medi ambiental.
- El progés tecnològic no significa una millora del benestar dels ciutadans
- Perilla la pèrdua de les senyes d’identitat culturals de molts individus i col.lectius socials.
- Inadaptació d’alguns sectors a causa de la rapidesa de l’evolució tecnològica.
- Mal ús de les NNTT que responen a interessos mercantils
- Sobredosi d’informació
ALGUNS EFECTES NEGATIUS
· La sociedtat depen cada cop més de la tecnologia.
· La globalització imposa la hegemonia cultural que provoca enfrontaments culturals.
· Augment de les desigualtats econòmiques entre països
· Transformació de l’individu que passa de ser ciutadà a ser usuari
· El benestar és sinònim de capacitat econòmica
· Pérdua de la privacitat
Los problemas educativos generados por la omnipresencia tecnológica
Aquest procés d’innovació tecnològica exigeix un procés d’adaptació difícil a causa de la velocitat d’innovació de les NNTT.
L’alfabetització tecnològica és una condició necessaria en l’ actualitat per evitar l’exclussió.
La quantitat d’informació també és un problema a causa del gran volum de quantitat que es rep a través de les noves tecnologies. Pels docents aquest representa un gran repte perquè el paper del docent passa de ser de transmissor de coneixements a ser el de guia en la selecció de la informació. El paper dels alumnes també varia, i passen de ser éssers passius als que abocar continguts, a ser éssers actius als que ensenyar a ser crítics i selectius amb tota la informació que reben.
Genera noves formes d’exercir una profesió i noves especialitats.
Los retos de la educación ante las nuevas tecnologías digitales
Per tenir una societat de la informació de qualitat és necessari planificar programes i accions formatives per facilitar l’accés al coneixement de les NNTT a tots els sectors de la societat. Això implica una série de reptes educatius. En veurem uns quants breument.
Integrar las nuevas tecnologías en el sistema y cultura escolar
El sistema escolar s’ha de adaptar a le exigències i integrar les tecnologies digitals a les aules i als centres educatius, així com plantejar-se introduir modificacions al currículum.Portar-ho a terme implicarà necessàriament realitzar importants inversiones econòmiques.
Com a conseqüèncias els centres educatius hauran d’innovar no tant sols la seva tecnología, sinó també implica un canvi en la concepció i la pràctica pedagògica, la qual cosa suposarà modificar tot el model d’ensenyament en general.
Restructurar los fines y métodos de enseñanza. Nuevos roles para docentes y alumnos
Una fita important per a l’educació serà la formació de infants com a usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies i de la cultura que al seu voltant es produeix.
El docent Ha de tutoritzar i guiar el procés d’aprenentatge de l’alumne passant a ser un mediador del saber fent servir una metodologia de treball interactiu i cooperatiu.
Al mateix temps el docent ha d’anar analitzant i perfeccionant la seva pràctica educativa i col.laborar amb altres professionals i treballar en projectes comuns. Per la qual cosa el docent ha d’estar en un procés de formació constant.
Extendrer la formación a través de redes de ordenadores: la teleformación
L’augment quantitatiu de les necessitats formatives està reclament la creació de reds i formes d’accés a l’ensenyança amb la qual cosa sorgeix l’educació a distancia i la necessitat de crear programes de teleformació. El repte d’aquests és que aquests projectes educatius siguin de qualitat .
Revisar y replantear la formación ocupacional a la luz de las nuevas exigencias sociolaborales implusadas por las nuevas tecnologías
Per afrontar els reptes laborals que aquestes innovacions impliquen s’han de prendre una sòries de mesures que facin possible l’acompliment dels objectius. Mesures relacionades ambo la formació dels treballadors, en la millora de la qualitat del processos formatius, establiment de cursos de formació específics, i crear reds telemàtiques dirigides a la formació.
Desarrollar acciones de educación no formal: la alfabetización tecnológica para el desarrollo social y comunitario
L’educació no formal és un context pedagògic on atendre les necessitats formatives d’un sector social ampli que es troba fora del sistema escolar. La Fita de l’educació no formal ha de ser potenciar l’accés i participació democràtica en les noves reds de comunicació d’aquells grups i comunitats que estàn al marge de l’evolució tecnològica.
S’ha de tenir en compte que l’educació és el motor de canvi, progrés i cohesió social, i els agents educatius i de la cultura ténen un paper fonamental ja que l’educació és una activitat d’interacció humana intencional, i en conseqüència és política, regulada per valors, idees i sentiments.
OPINIÓ PERSONAL
La idea de la necessitat d’ensenyar als alumnes a seleccionar la informació de qualitat és importantíssima, ja que a causa de la gran quantitat d’informació a la que es pot accedir, sorgeix la necessitat d’ensenyar als infants a ser crítics amb tota aquella informació que els arriba i aprendre a destriar-la i a seleccionar la que els pugui resultar més útil. Aquesta idea de infants crítics amb allò que els envolta implica per força una rotura amb el model d’escola tradicional en la que el docent era el poseedor de tota la saviessa i els infants eren pous buits als que abocar sabers i continguts. Per tant estariem parlant d’una canvi integral de tot el sistema educatiu des de les escoles de zero a tres, fins a la formació universitària, i és que els objectius de l’educació actual no són els mateixos de l’educació que s’ha anat fent tradicionalment fins fa trenta anys.
Un altre aspecte que me crida l’atenció és l’efimeritat mateixa d’aquesta informació. Hem passat d’una societat en la que la informació era estable i quedava publicada en grans enciclopèdies i llibres grossos i feixugs, a una societat en la que la informació que avui és útil, demà possiblement ja no servirà perquè o bé el suport que s’ha fet servir per aconseguir-la ja ha quedat obsolet, o bé, la vida útil de la informació ja ha arribat a la seva fi.
Pel que fa a la formació permanent, és una idea força interessant i necessària. Joan Majó, a la conferència que va donar dins el marc de la presentació del primer informa de les TIC als centres d’ensenyament no universitari, parla de que fa uns anys, quan acabaves un cicle formatiu, ja tenies feina segura per tota la vida; actualment aquesta idea és impensable, per la qual cosa és importantíssim plantejar-se la formació permanent al llarg de tota la vida per no quedar-se endarrerid ni obsolet en la feina. Aquesta nova forma de veure la vida també implica un gran canvi a nivell social,polític i sobretot educatiu.
Un punt que me dóna molt que pensar és quan Area ens diu que ens hem convertit en usuaris i consumidors més que en persones. És fort, i fins i tot cruel, però ben mirat, qui no te un telèfon mòvil, un ordinador a casa seva, una tele, i un llarg etzétera d’artilugis que en un temps ningú tenia i vivia ben tranquil, i ara si no en tens o bé sembles un ésser estrany, o bé ens hem creat l’absurda necessitat d’haver-los de fer servir per tot i sempre? Per molta gent la idea de perdre el mòvil s’ha convertit en un malson perquè com molts diuen: sense el seu mòbil perdrien gran part de la seva vida.
Tots els progressos són bons, pels avenços quant a millorar la qualitat de vida de les persones es refereix. El problema és, com tot en aquesta vida, que si no trobem l’equilibri , la tendència natural de les coses és anar cap a l’extrem, i els extrems, no són gens bons.
La major problemàtica que hi ha des del meu punt de vista, és que vivint la situació de crisi econòmica per la que esteim passant, demanar inversions per innovar és com demanar peres a un llimoner, i pel que he pogut llegir tots els canvis i innovacions que bonament proposa Manuel Area, requereixen molts de recursos econòmics .
El darrer punt que em crida l’atenció i me convida a la reflexió és la pérdua de la confidencialitat en la informació. Sempre me produeix cert mal estar pensar que les meves dades econòmiques, informe mèdic, dental, telèfons, etc, puguin estar a l’abast de qualsevol desaprensiu. Entenc que és un terreny molt delicat perquè imagino que el buit legal que trobem en aquest tema és esgarrifant, i un altre cop ens trobem amb la disjuntiva de trobar l’equilibri perquè prohibir lo qual suposa estar en un extrem, i deixar que tothom disposi de la informació de tothom, que es trobaria en l’altre. De moment, sembla que el terme mitg, tot i la fragilitat, hi és, i de moment ens hem de fiar que les nostres dades estan sanes i estalvis perquè depénen de persones professionals compromeses i conscients de la seva responsabilitat.
WEBGRAFÍA:
http://astrolabi.edulab.net/int_inf_index.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario